OBRES ELS DIPÒSITS



Obres els dipòsits  és un projecte que vol activar les col·leccions històriques dels nostres museus i arxius tot fomentant el diàleg entre la creativitat artística contemporània i els fons museístics i arxivístics del nostre país, en especial, d’aquells que romanen als magatzems, al marge del públic.  És a dir, a l’ombra. Es tracta, per tant, d’un exercici de recuperació de la memòria però també i, sobre tot, de reconsideració del passat a través de la mirada d’artistes compromesos amb la contemporaneïtat a través del qüestionament d’allò que configura el nostre present.

Tot proposant alternatives d’aproximació a l’art des de l’extensió imaginària de les obres i els documents i no en funció exclusivament del seu valor artístic i/o documental, l’escletxa atemporal sobre la que hauran de treballar els deu artistes seleccionats, alhora que servirà per apropar llocs allunyats en l’espai i el temps, fomentarà l’activació de nous significats i promourà el diàleg amb el passat des dels paràmetres de l’actualitat.

En sintonia amb la revisió de fons museístics endegada arreu del país per estudiar, des de perspectives imaginatives, les obres que habiten en els dipòsits dels museus o per restaurar, a través d’interpretacions originals, agosarades i/o crítiques, el valor d’unes obres o documents invisibles o pràcticament desconeguts, l’ interès del projecte Obres els dipòsits rau en la simultaneïtat d’una acció pensada per fer descobriments en col·leccions museístiques i arxivístiques tant allunyats geogràficament com units pel fet de sortir a la llum per camins traçats al marge dels conceptes de la museografia habitual. Es tracta, per tant, de treballar altres formes de mostrar tresors ocults amb la idea de crear un museu de museus, un museu de curiositats. Un museu expandit en deu seus que un cop hagi tancat les seves portes només es podrà visitar a través d’un relat audiovisual on es recollirà el treball dut a terme per cada un dels artistes, els trets més rellevants de les seves intervencions i una petita reflexió destinada a posar en valor, des de mirades enginyoses, la revisió de fons museístics i arxivístics i la possibilitat d’entendre que l’acte de col·leccionar no és només adquirir o emmagatzemar obres sinó també, i sobre tot, conservar, investigar, ordenar i comunicar coneixement.

Amb l’ànim de dotar de coherència la tesi d’un projecte que pivota al voltant de deu intervencions artístiques de caire temporal en deu ciutats diferents, es proposa partir d’una metodologia de treball tant simple i inqüestionable com unes meres instruccions d’us1. Es tracta de deu passos que cada artista haurà de seguir -o no- per tal de dur a terme el seu projecte, establir acords amb els equips tècnics i de conservació de cada museu i arxiu, negociar els seus dubtes amb el curador del programa i materialitzar la seva proposta d’acord a les clàusules que s’hagi determinat en cada un dels cassos.
Frederic  Montornés / Març 2020 

 

Distribució dels artistes 

Si decidir l’artista que atorgava a cada ciutat va ser, en alguns cassos, fruit de similituds o intuïcions entre la seva pràctica artística  -o focus d’interès- i el museu o arxiu amb el qual podia treballar, en altres cassos va ser per descarta o, simplement, per raons circumstancials.

En tot els casos, però, el que més m’interessava era la manera en que cada artista se les enginyava per treure a la llum no només allò que dorm als magatzems dels museus i/o dels arxius sinó, sobre tot, a través de quina mirada.

En la mesura en crec que la imaginació possibilita el treball amb allò que ja existeix sense prejudicis i apel·lant, en gran mesura, a la llibertat de la que es val l’artista en el seu procés de creació, crec que una de les millors maneres de revitalitzar el que, per diferents raons, no és visible a les sales d’un museu o als prestatges d’un arxiu és justament a través d’aquesta via.  És a dir, apel·lant a la imaginació.

Procedent del llatí, imagināri, imaginar te vàries accepcions:
1. tr. Representar en la ment la imatge de quelcom o d’algú.
2. tr. Suposar alguna cosa a partir de certs indicis.
3. tr. Inventar o crear alguna cosa.
4. tr. Concebre alguna cosa amb la fantasia.

A partir d’aquestes quatre accepcions l’encàrrec que faig als artistes consisteix en crear alguna cosa nova, és a dir, dur a terme un nou treball artístic, tot tirant del fil d’algun dels tresors que dorm als dipòsits dels museus i/o arxius amb que pot treballar. La meva intenció, a través d’aquesta proposta, no és només sondejar deu maneres diferents de posar en circulació obres i/o documents condemnats a romandre en la letargia sinó d’accedir al relat singular de cada artista, a l’argumentació de la seva tria i sobre tot, a percebre la vida que bat al marge d’allò que es veu, al marge d’allò que es mostra.

Més que no pas la cerca d’un resultat concret materialitzat en forma d’una exposició, l’interès d'”Obres els dipòsits” i de la metodologia de treball que es planteja rau en la manera en que l’artista deixa volar la seva imaginació tot partint de clàusules molt concretes i dels fons d’uns museus i/o arxius disposats al seu abast per tal de ser descoberts.

Per bé que un dels requeriments del concurs de comissariat era que el projecte reflectís la implicació i relació amb el territori i els municipis participants, vaig considerar, des d’un bon principi, no descartar la possibilitat de treballar no només amb els equipaments involucrats directament amb el concurs sinó també amb altres de la ciutat. Considerava i considero que és bo i interessant que els equipaments d’una ciutat facin l’esforç de treballar plegats en projectes puntuals i beneficiosos per ambdues parts. I “Obres els dipòsits” podria ser una bona i justificada excusa.
Salto de página

A partir de variants de tot tipus i la convicció de que un projecte com aquest podria captar l’atenció dels artistes amb els quals volia treballar, vaig resoldre el puzle que formaven els creadors i les ciutats de la següent manera:

Figueres: Martí Anson

 

Figueres / Museu de l’Empordà – Fundació Museu del Joguet de Catalunya 

El nostre interlocutor, a la ciutat de Figueres, és el Museu de l’Empordà. Ara bé, en la mesura en que hi ha bona relació entre aquest Museu i la Fundació Museu del Joguet de Catalunya, es va considerar, des d’un bon principi, la possibilitat de treballar amb aquests dos equipaments.

Per la importància que li dóna al fet de treballar amb les mans -per qüestions vinculades principalment a la productivitat de l’artista- i per la seva passió pels objectes que es munten i desmunten i, en general, per la seva predisposició al joc, la ironia i l’humor, l’artista que s’ha destinat a la ciutat de Figueres és Martí Anson (Mataró, 1967).

 

Reus: Marla Jacarilla

Reus / Museu de Reus  

El Museu de Reus és el nostre interlocutor a la ciutat de Reus. I és per l’existència, entre els seus fons, de la Cinemateca Antoni Martra Badia -batejada en honor d’un dels pioners del cinema amateur reusenc- que l’artista que s’ha destinat a aquesta ciutat sigui Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), una artista que, a més d’artista visual, és cinèfila i crítica cinematogràfica.

 

Sant Cugat del Vallès: Regina Giménez

Sant Cugat del Vallès / Centre d’Art Maristany – Casa Aymat 

El nostre interlocutor a Sant Cugat del Vallés és el Centre d’Art Maristany. Un centre que ens ofereix la possibilitat de treballar amb la Casa de Cultura – Casa Aymat, “l’edifici amb el que popularment es coneix l’antiga manufactura de catifes i tapissos Aymat, un negoci de catifes que va explorar les possibilitats dels tapís basant-se en els models artístics que van transcórrer a Catalunya des del 1926 fins el 1981, data de seu tancament definitiu”.

Perquè una de les línies d’investigació que explora l’artista, a través del seu treball més recent, es circumscriu justament al voltant del tema dels tapissos i les catifes, l’artista que s’ha destinat a aquesta ciutat és Regina Giménez (Barcelona, 1966). A banda d’això, Giménez també s’interessa pel tema dels estampats i dissenys gràfics d’èpoques passades.

 

Manresa: Mariona Moncunill

 

Manresa / Casino de Manresa – Museu Comarcal de Manresa 

Per bé que el nostre interlocutor a Manresa és el Centre Cultural El Casino, nosaltres treballem amb els fons del Museu Comarcal de Manresa.

Perquè en aquest museu hi ha una petita sala dedicada a minerals i fòssils i, en general, al paisatge geològic és Mariona Moncunill (Tarragona, 1984) l’artista designada a treballar amb aquest fons. Des de fa temps, el treball d’aquesta artista consisteix en analitzar, reutilitzar i visualitzar alguns dels elements discursius, narratius i de legitimació emprats pels museus, especialment de caire local, en l’explicació dels seus relats museogràfics. En vàries ocasions els focus d’interès d’aquesta artista s’ha centrat en el món natural, en especial, les plantes i els arbres.

 

Olot: Oriol Vilapuig

 

Olot / Museu de la Garrotxa – Museu dels Sants 

El nostre interlocutor a Olot és el Museu de la Garrotxa i el Museu dels Sants i és per la gran quantitat de figures humanes, imatgeria i tresors del passat que hi ha en aquests equipaments, que l’artista que ha estat designat a treballar en aquesta ciutat és l’Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964). 

Interessat, des de fa temps, per l’exploració de les ermites del romànic i la recuperació, a través de la tècnica del frottage, de relleus i símbols que havien quedat ocults, Vilapuig és un gran pintor i, sobre tot, un gran dibuixant que qüestiona els límits de l’experiència humana en relació a la tradició que ens precedeix. La seva obra pren, sovint, la forma d’un assaig visual on el pensament hi té tant a veure com la imatge.

 

Granollers: Ignasi Prat

Granollers / Espai d’Arts Roca Umbert  – el Museu de Granollers 

El nostre interlocutor a Granollers és l’Espai d’Arts Roca Umbert però degut a les característiques del projecte, el museu amb el fons del qual es treballarà és el Museu de Granollers.

L’artista que ha estat designat a treballar en aquest equipament és Ignasi Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981), un artista/fotògraf interessat per l’“art” de la representació i la manera en que els mitjans de difusió -sempre a favor del poder- s’encarreguen de crear i nodrid aquest status.

 

Mataró: Lúa Coderch

Mataró / MAC Can Palauet – Museu de Mataró 

El nostre interlocutor a Mataró és el MAC Can Palauet i els fons a partir del qual es treballa són els dels diferents equipaments del Museu de Mataró.

Per la capacitat d’estirar d’un fil i teixir una història que sorprèn, no només per la manera com l’explica sinó, sobre tot, per la volada d’una recerca que la dur a obrir noves i sorprenents significacions , l’artista que ha estat designada a treballar en aquesta ciutat és Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982). 

 

Vilanova i la Geltrú: Èlia Llach

Vilanova i la Geltrú / Arxiu Comarcal del Garraf 

El nostre interlocutor a Vilanova i la Geltrú és La Sala Centre d’Art Contemporani i com que un dels pressupòsits d’aquest projecte eren les aliances que es podien establir entre les institucions locals, l’equipament amb el que finalment es va decidir col·laborar a Vilanova és l’Arxiu Comarcal del Garraf.

Per la seva manera d’abordar el dibuix i, sobretot, de convertir el gest en un reflex del seu estat d`ànim, en la forma de les seves reflexions, en el cos del seu pensament o en la veu de la seva paraula, l’artista que vaig designar per aquest ciutat és Èlia Llach (Barcelona, 1976). Creia, com finalment es va confirmar, que entre els fons d’aquest arxiu trobaria el fil a estirar per a dur-lo fins el seu terreny.

 

Girona: Anna Dot

Girona / El Bòlit Centre d’Art – Museu d’Art de Girona 

El nostre interlocutor a Girona és El Bòlit Centre d’Art Contemporani i els fons amb els quals es treballa són els del Museu d’Art de Girona coneguts, especialment, per les pintures del gòtic.

En la mesura en que el seu treball consisteix a determinar els vincles, quasi bé invisibles, que hi ha entre tot allò que som i tot allò que ens envolta, l’artista designada a treballar en aquest equipament és  Anna Dot (Vic, 1991), una artista que tot teixint l’atzar amb les associacions més impossibles crea uns cossos de pensament caracteritzats pel seu enginy, intel·ligència i bellesa.

 

Tortosa: Oscar Holloway

Tortosa / Museu de Tortosa

El nostre interlocutor a Tortosa és el Museu de Tortosa de manera que és amb els fons d’aquest museu coneguts, sobretot, pel seu ressò amb l’arqueologia de les Terres de l’Ebre, amb els qual treballarem. Per la seva predisposició a treballar amb la representació d’animals no-humans i en la circulació de la seva imatge a través de les cultures d’Internet, l’artista designat a treballar en aquesta ciutat és Oscar Holloway (Barcelona, 1989). 

 

OBRES ELS DIPÒSITS és el projecte guanyador del Concurs de Comissariat convocat per Transversal el 2019

Obres els Dipòsits és un projecte impulsat per  Transversal gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.cultura_c3

Go top