Aquesta setmana estan tenint lloc les darreres funcions de Mapadeball, en concret a la ciutat de Granollers. El dia 13 ha estat el torn dels instituts Celestí Bellera, Marta Estrada i El Sui; el dia 14, d’Antoni Cumella, Manuel Raspall i Pla Marcell; el dia 15, d’El Vern i Domus d’Olivet, i el dia 16 serà el d’El Lauro.
Durant al matí les funcions han estat exclusives per als companys i companyes dels diversos instituts i al vespre s’ha obert al públic general.
Al llarg d’aquestes setmanes també han anat fent-se les diverses representacions a les altres ciutats de la Xarxa Transversal que encara no havien tingut l’oportunitat que els alumnes dels seus centres educatius pugessin a l’escenari. És el cas de Girona, en què les funcions es van fer el 8 de maig; Vilanova i la Geltrú, els dies 5, 6 i 9 de maig, i Reus, el 28 i 29 d’abril.
Durant aquests mesos, en què s’han fet les presentacions del projecte, els assajos i les exhibicions finals, els alumnes que han participat a Mapadeball han estat defensant dues peces coreogràfiques. Per una banda, Correspondències, de les coreògrafes Emma Villavecchia i María Fernanda Soberón, que s’ha ballat a les ciutats de Vilanova i la Geltrú, Mataró, Granollers i Reus (en aquest darrer cas en el format Tot Dansa). Aquesta ha tingut com a finalitat agafar la imatge de la xarxa com a metàfora i com a reflex directe d’allò que ens uneix. Una aposta per la dimensió relacional corporal i analògica on es necessita la presència dels cossos, del contacte directe, dels objectes i de la paraula viva per poder transmetre informacions i afectacions.
Per altra banda, les ciutats d’Olot, Figueres i Girona han fet pujar a l’escenari la peça Umhlaba, de Mònica Muntaner i Sílvia Sant Funk i que significa ‘món’ en zulu. Aquí s’ha plantejat la relació que com a individus tenim amb el món des de tres distàncies: la distància llarga (la resta de continents, els països llunyans al nostre, les cultures que ens són desconegudes…), la distància mitjana (el nostre context proper, és a dir, la família, els amics, les nostres aficions…), i, finalment, la distància curta, és a dir, tot allò que té lloc de la pell cap endins (els sentiments, les expressions, les coses que ens agraden i que ens motiven…).
El projecte Mapadeball tanca una nova edició amb uns resultats molt positius i amb la intenció de seguir promovent i afavorint la cohesió, la integració i el treball en equip a través del llenguatge del moviment i la dansa de creació contemporània.
Foto de la portada: Zoe Vilaseca
Fotos de la notícia: @acgranollers
