Fantasmes de guerra, de la companyia lleidatana La Baldufa, retrata la vida de tres amics que creixen, inseparablement, entre rialles, jocs i somnis compartits. Fins que un dia, sense gairebé ni saber com, esclata una guerra que els separa. Anys més tard es retroben en una residència i els fantasmes reapareixen.
Aquesta peça s’inspira en el llibre Érem feres, de l’historiador Oriol Riart. Un espectacle que mira cap a la Guerra Civil Espanyola en clau d’humor i que convida els infants, els joves i els adults a compartir una història sobre l’amistat, l’absurditat dels conflictes i el valor de les paraules, i a fer un últim intent de reconciliació.
Foto: David del Val
Així doncs, agafant com a base aquest espectacle, s’ha dut a terme un projecte de mediació artística —la mediació s’entén com un conjunt de pràctiques que volen apropar l’art i la cultura a tothom, creant espais oberts on les persones i els col·lectius poden participar, reflexionar, compartir i imaginar plegats— a les diverses ciutats que formen part de la Xarxa.
Aquest projecte de mediació és compartit entre Transversal i La Baldufa, i ha tingut la voluntat d’explorar noves formes de relació entre el teatre i la comunitat a través d’un conjunt d’activitats que han fet expandir Fantasmes de guerra més enllà de l’escenari. Totes elles han comptat amb l’acompanyament dels especialistes en mediació Cristina Alonso, César Compte i Lucía Miranda (aquesta última també és la directora de l’espectacle).
A través de trobades, residències i laboratoris s’han dissenyat diversos dispositius que han convidat a pensar i a conversar sobre alguns dels temes que travessen l’obra, d’una manera lúdica però sense deixar de banda la reflexió. Cada municipi ha adaptat la proposta en funció dels seus espais i dels col·lectius als quals ha volgut dirigir la peça. Aquesta tasca ha anat a càrrec de mediadors locals que han implantat la proposta a cada ciutat i que han desenvolupat les temàtiques que la peça permet treballar: la cultura de la pau, la falta de diàleg, els rumors, els malentesos i el perdó.
Aquest treball de mediació ja va començar a funcionar el novembre de 2025 a Sant Cugat del Vallès i, posteriorment, ja aquest 2026 ha anat arribant a la resta de ciutats participants: Granollers (1, 2 i 3 de febrer), Reus (6 i 7 de febrer), Figueres (8 i 9 de febrer), Olot (1, 2 i 3 de març), Vilanova i la Geltrú (15 de març), Girona (22 i 23 de març), Manresa (11 d’abril) i Mataró (19 d’abril). Per obres de reforma al Teatre Auditori Felip Pedrell, no està tancada la data del seu pas per Tortosa.
Malgrat que l’execució comencés a finals del 2025 cal dir que el projecte de mediació es va gestar molt abans, en concret a les acaballes del 2023, quan la Taula d’Arts Escèniques va decidir fer un treball en aquest àmbit a les deu ciutats de la Xarxa al mateix temps. Per preparar la proposta, durant tot el 2024 es van dur a terme formacions sobre l’àmbit de la mediació per a les programadores de la xarxa, les darreres sessions de la qual s’haurien de destinar al disseny d’un projecte conjunt de mediació, a executar a les 10 ciutats membres. Sortosament, just en aquell moment la companyia La Baldufa va fer una crida en què cercava complicitats per a la creació del seu nou treball, en el qual també volien treballar la mediació. Així va ser, doncs, com va arrencar la col·laboració per a Fantasmes de guerra.
El pas per les diverses ciutats
Sant Cugat del Vallès. Foto: Amanda Bernal
El novembre del 2025, Sant Cugat del Vallès va ser la primera ciutat que va acollir els dispositius de mediació dissenyats, de manera paral·lela a la representació de Fantasmes de guerra, la qual cosa va permetre treballar diversos temes amb els ciutadans. En concret, el projecte que s’hi va dur a terme va ser Fes-la ballar, a càrrec d’Amanda Bernal.
Granollers
Els dies 1, 2 i 3 de febrer va ser el torn de Granollers. Amb el títol Per què no hem parlat abans?, el Teatre Auditori va posar en relació una creació col·lectiva —les persones centrals del projecte eren un grup de dones que es troben de manera regular cada setmana i també es va establir contacte amb entitats del municipi i amb l’alumat de l’Escola Ponent— sota la direcció de Paulina Tovo, actriu, dramaturga i mediadora artística, i l’Àrea de Mediació del Teatre.
Reus
Després va ser Reus la protagonista de la iniciativa. Al voltant de les dates de la funció (6 i 7 de febrer) i sota el títol Reus, ciutat que escolta!, es van portar diversos dispositius als carrers, a les places i als mercats de la ciutat, els quals van esdevenir punts d’escolta perquè qualsevol ciutadà pogués participar en el diàleg sobre les “converses pendents”. S’hi van implicar la Regidoria d’Educació de Reus, l’Escola de Teatre i Cinema de Reus i l’Escola d’Art i Disseny de Reus. El disseny de la mediació a la ciutat va anar a càrrec d’Icaria Cooperativa.
Figueres. Imatge: Pere Toro
Dos dies més tard, el 8 i el 9 de febrer, Figueres va ser la ciutat que va acollir les activacions. A través del projecte Icària de l’INS Monturiol, l’alumnat va participar en un espai de reflexió col·lectiva entorn de la cultura de la pau —a partir del treball previ de l’obra Fantasmes de guerra— que va anar a càrrec del mediador Alejandro Santaflorentina.
A Olot, al voltant de les actuacions de la companyia els dies 1, 2 i 3 de març, va tenir lloc la trobada final del procés de mediació anomenat Postals en companyia, per fomentar el diàleg entre infants —de les escoles de Sant Roc i Pia d’Olot i de la Lluís Castell de Riudaura— i els residents dels pisos assistits —Parc Nou i Plaça Balmes— de la ciutat. Entre ells, primer, hi va haver un intercanvi de postals i, finalment, es va fer la trobada presencial, que va ser molt emotiva i enriquidora.
Olot. Foto: Martí Albesa
El treball de mediació a la ciutat va anar a càrrec de Marta Aumatell.
Així mateix, els dies 22 i 23 de març es van desplegar, a Girona, les accions corresponents a la peça dins Cos, memòria i cures, un recorregut al voltant de cinc espectacles en què el cos va esdevenir el lloc de percepció. Amb la mediació del col·lectiu La noia del monyo i a través d’espais de trobada, es van activar un seguit d’activitats per reflexionar i compartir noves maneres d’aproximar-se a l’experiència teatral.
Manresa
Ja entrat l’abril, les activacions es van traslladar, el dia 11, a Manresa, dins el cicle Imagina’t, en el marc d’un projecte de mediació cultural en què s’ha treballat amb joves de 12 a 16 anys del Casal de Joves de la Kampana i del programa Via Fora de Creu Roja, per abordar les seves experiències vitals mitjançant l’expressió artística. Per dur a terme la proposta, l’entitat que ha desenvolupat la mediació, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social, ha implicat també l’alumnat del cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural de l’Institut Guillem Catà, amb els quals s’ha reflexionat sobre la mediació cultural i el paper de les arts com a eina de transformació social.
Vilanova i la Geltrú. Imatge: Crispetes Pictures
A Vilanova i la Geltrú, la funció de l’espectacle va ser el 15 de març, però el tancament del projecte es va fer el 15 d’abril. En aquesta ciutat, el projecte El meu teatre. Un espai on el silenci parla es va realitzar amb tres grups d’infants de 8 a 12 anys de la Xarxa de Centres Oberts. Les sessions van ser dinamitzades per l’educadora Alba Llorens i van incloure activitats de contextualització, dinàmiques participatives i espais de creació. A la sessió de tancament, els participants i les seves famílies, acompanyats pels educadors dels Centres Oberts, van poder veure un vídeo de tot el procés.
Mataró
A Mataró, els dies 19 i el 20 d’abril es va organitzar la representació de Fantasmes de guerra, i en la sessió de diumenge, just abans de la funció, es van poder veure els dispositius creats específicament per al municipi, titulats Correspondències. Aquesta iniciativa, que va comptar amb la mediació de l’antropòloga social i cultural Paula Lloret, va posar en relació l’alumnat de 1r de batxillerat de Música i Arts Escèniques de l’Institut Laia l’Arquera amb la Comissió de Cultura dels Casals de la Gent Gran a través d’unes preguntes que es van haver de respondre en un seguit de postals.
A causa de les obres de reforma al Teatre Auditori Felip Pedrell, que no s’han acabat a l’estiu tal i com estava previst, la funció de Fantasmes de Guerra a la ciutat de Tortosa s’ha pogut de posposar i no ha pogut programar-se dins el 2026 tal i com estava inicialment previst. Tot i això, el treball amb els col·lectius per començar a desplegar les propostes de mediació a la ciutat si que s’ha iniciat enguany, tot i que culminarà més endavant quan l’obra es pugui representar a la localitat.