WOMART, TALENT FEMENÍ EN LES ARTS VISUALS

Womart-Logo-Positiu-Gran

La proposta es va materialitzar amb 10 d’intervencions artístiques en l’espai públic a càrrec de 10 creadores de relleu, per tal de reivindicar el talent femení en les arts visuals

El 14 d’abril de 2018 va ser la data escollida per visualitzar el projecte a tots els municipis membres de la Xarxa Transversal, tot i que a causa de la pluja la plasmació del projecte es va fer en un calendari més extens.

Les propostes artístiques de les 10 artistes comissariades per l’associació Rebobinart , van incloure instal·lació, arts escèniques, media art, il·lustració i muralisme.

Els 7 murals que han format part de les intervencions a l’espai urbà quedaran com a patrimoni artístic permanent de les ciutats de Reus, Figueres, Tortosa, Olot, Manresa, Sant Cugat del Vallés i  Vilanova i la Geltrú, que juntament amb Granollers, i Girona i Mataró, han conformat les 10 ciutats del projecte.

Per la seva banda, l’exposició de l’artista Mònica Rikić de media-art al Museu de Granollers, va romendre oberta del 5 fins al 29 d’abril. La instal.lació de PEDRA a Girona i la d’Aïda Gómez a Mataró no es van poder dur a terme el dia 14 a causa de la pluja i per aquest motiu, aquesta última la va desenvolupar el dissabte 21 d’abril; mentre que PEDRA portarà a terme la seva intervenció a Girona el mes de juny, el divendres dia 22.

En aquestes pestanyes, podreu trobar les peces que han creat les artistes de Womart a cadascuna de les ciutats.

Womart-Cartell-Generic-02-MosaicHYURO: Reus, pintura mural

(Buenos Aires, 1975)

La intervenció de l’artista argentina Hyuro  a la paret del Casal de Joves La Palma de Reus ens convida a reflexionar sobre les pressions i les càrregues que socialment s’atribueixen a la dona. El subjecte femení és un dels temes recurrents en l’obra d’aquesta artista que centra la seva poètica mirada en fer visibles aquelles càrregues i pressions imposats des d’un sistema capitalista i patriarcal.

Mural de Hyuro a Reus. Foto d'Eduardo Porras

Mural de Hyuro a Reus. Foto d’Eduardo Porras

Hyruo troba en el carrer un espai de reflexió, d’alliberament de les nostres pròpies pors, conflictes i inquietuds que mantenim amb nosaltres mateixos i amb l’entorn en què vivim. L’artista pretén generar un vincle entre la pintura i el públic, contribuint a la recerca de l’enfrontament de l’espectador amb l’obra, despertant d’aquesta manera la curiositat i reactivant el diàleg intern que mantenim amb nosaltres mateixos, amb el que som i el lloc que ocupem al món.

Entre molts dels temes tractats, destaca la figura de la dona, no només des de la seva condició de gènere assignat dins d’un món patriarcal, sinó a més com a subjecte sotmès a diferents pressions i sobrecàrregues imposades perun sistema capitalista. D’aquesta manera convida a prendre consciència dels límits i les condicions per les quals travessa el nostre cos. Proposa reflexions sobre la identitat tant individual com col·lectiva, qüestionant la llibertat com les
condicions dels drets fonamentals i inalienables de la persona.

L’argentina afincada a València ha cultivat una trajectòria artística immillorable i destaca com una de les artistes urbanes més reconegudes a nivell internacional.

Ha participat en prestigiosos festivals d’art urbà internacionals i la seva obra ha estat exposada en com ara nombroses galeries i museus com ara el Bundeskunstalle Museum (Bonn) o la Dorothy Circus Gallery (Roma), entre d’altres.

Web de l’artista: http://www.hyuro.es/

XXSS:
https://www.instagram.com/h_y_u_r_o/
https://www.facebook.com/Hyuro-218117774932597/?ref=ts

 

PAULA BONET: Figueres, pintura mural

(Vila-real, 1980)

L’artista Paula Bonet centra el mural que crearà al Museu de l’Empordà, a Figueres, en la necessitat de canviar la mirada cap a la dona per veure-la tal i com és i alliberar-la dels cànons socials de bellesa que l’encotillen en una imatge irreal i impossible. Una obra profunda, tant a nivell compositiu com a nivell temàtic, que reflexa l’esperit crític de l’artista envers les qüestions de gènere.

 

Mural de Paula Bonet a Figueres. Foto de J. Samsó i L. Torner

Mural de Paula Bonet a Figueres. Foto de J. Samsó i L. Torner

Llicenciada en Belles Arts per La Universitat Politècnica de València completa la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino.
Es centra en la pintura a l’oli, el gravat i –des de fa poc més de quatre anys- en la il·lustració. La seva obra ha estat exposada a Barcelona, Madrid, Oporto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic.

La seva obra, carregada de poesia i bolcada en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres dels que és autora tant del text com de la imatge. “Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End” (Lunwerg, 2014) , “813” (La Galera, 2015) –un homenatge a l’obra i a la figura del director francès François Truffaut- i “La Sed” (Lunwerg, 2017) -un llarg poema en clau feminista-, són els seus projectes més coneguts.

“Quema la memoria”, “Escribe con Rosa Montero” i “Por el olvido” completen la seva bibliografia més recent.

El seu treball, carregat de poesia i bolcat en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres dels que és autoratant del text com de la imatge. Paula Bonet té un estil lliure, subjecte als seus propis canvis i conviccions. En els seus treballs sol representar rostres, generalment de dona, que pateixen, s’alegren o demostren algun tipus d’emoció que aconsegueix transmetre a l’espectador. És una il·lustració, aparentment senzilla de línies i tintes de color només en alguns punts de la imatge a blanc i negre que no deixen indiferent per la força d’aquestes sensacions plasmades.

Com ella ha definit en diverses entrevistes, és un dibuix molt íntim, una intimitat que deixa palesa tant en les seves il·lustracions com en els seus murals.

Web de l’artista: http://www.paulabonet.com/

XXSS:
https://www.instagram.com/paulabonet/
https://www.facebook.com/pages/Paula-Bonet-Illustration/

 

ELBI ELEM: Tortosa, pintura mural

(Còrdova, 1975)

El mural de l’artista Elbi Elem a la ciutat de Tortosa (Museu de l’Ebre) es concep com un joc de perspectives que aprofita la pròpia estructura tridimensional del Pont del Mil·lenari, per generar efectes òptics que trenquen amb la bidimensionalitat. L’interès per l’arquitectura, el moviment i l’equilibri es deixen veure, un cop més, en l’obra d’aquesta artista que aconsegueix transformar la noció d’espai  en les seves composicions.Mural d'Elbi Elem a Tortosa. Foto de Vanessa Batista

Mural d’Elbi Elem a Tortosa. Foto de Vanessa Batista

La Raquel Gómez, també coneguda com a Elbi Elem, va començar fent escultura cinètica en 2002. De caràcter abstracte, amb un clar interès pel moviment i la composició de les formes en l’espai, el volum té molta importància en la seva obra. En la recerca constant de l’equilibri en tot, combina la feina d’estudi amb intervencions d’art urbà, on va començar fa set anys. Juntament amb la varietat de materials utilitzats, l’arquitectura, els paisatges urbans i les textures del carrer són la seva font d’inspiració. Amb el seu treball troba una via d’expressió pròpia intentant interpretar lliurement el seu món interior. En els seus últims treballs continua en la recerca i barreja d’escultura amb pintura en murals i instal·lacions tridimendionals creant efectes visuals per la seva pròpia projecció o punt de vista, utilitzant el vídeo i la projecció com a eina per elevar la pròpia obra, desdoblant-la i utilitzant-la com un propi mirall on es pot mirar a dins i evolucionar, transformar-se de manera infinita.

El 2009 va ser la guanyadora del I Concurso de Paisaje Vertical Urbano on van participar 72 artistes espanyols i 40 internacionals. L’artista ha desenvolupat nombrosos projectes internacionals i ha participat en festivals i exposicions a galeries principalment europees.

Web de l’artista: http://www.elbielem.com/

XXSS:
https://www.instagram.com/elbielem/
https://www.facebook.com/elbielem

 

B-TOY: Olot, pintura mural

BTOY va crear a Olot un dels seus característics retrats femenins. En aquest cas, l’artista va inspirar-se en les dones artesanes que treballaven en els tallers de sants (dels quals el Museu dels Sants de la capital de la Garrotxa en recull el llegat) per poder plasmar la seva obra en la façana d’aquesta institució. L’exploració de la feminitat és una constant en l’obra d’aquesta artista que veu en l’expressió artística al carrer un espai que respira certa llibertat i que convida a una reflexió sobre la memòria.

Mural de Btoy a Olot. Foto de Marc Planagumà

Mural de Btoy a Olot. Foto de Marc Planagumà

El pas del temps és fonamental per al treball d’aquesta artista urbana de Barcelona.
Les dones, molt presents en l’obra d’Andrea Michaelsson ens miren als ulls, igual que les actrius principals d’una pel·lícula, però des del canviant estat d’una paret.
Ha estudiat Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Barcelona La seva vocació com a artista d’art urbà s’inicia en l’any 2002, fruit d’experimentar amb altres tècniques plàstiques de caràcter lliure i improvisat (aerosol, pintura plàstica, etc.) i el suport de les parets del carrer. Des de llavors, no ha parat de pintar murals pels carrers d’arreu del món.
La seva trajectòria com a artista ha anat creixent i evolucionant i l’artista s’ha anat consolidant com una de les exponents femenines de l’art urbà a casa nostra. L’any passat va participar en el Cans Festival a Londres, organitzat per Banksy, preparant diversos murals i instal·lacions en un dels túnels de l’estació de Waterloo. També ha exposat en galeries de Los Angeles, Londres, Mèxic, Barcelona i Brussel·les.

 

OVNI: Manresa, pintura mural

(Barcelona, 1982)

El treball d’OVNI a la Placeta de la Mel de Manresa es tracta d’un mural de gran format que evoca paisatges interns i plantea reflexiona metafòriques sobre l’entorn expressats mitjançant l’abstracció geomètrica, provocant emocions i apel·lant a la percepció de l’espectador a través de la intensa relació – compositiva, conceptual i tècnica – que manté amb l’espai i el color.

Mural d'OVNI a Manresa. Foto de Sergi Vazquez

Mural d’OVNI a Manresa. Foto de Sergi Vazquez

Anna Taratiel va créixer artísticament en l’entorn del street art de Barcelona, sota el pseudònim d’Ovni. Especialista en Art Mural per la Llotja, ha treballat durant els últims anys a Amsterdam on ha combinat la creació artística fent murals i instal·lacions en l’espai públic amb els encàrrecs per a grans marques. Les seves obres es caracteritzen per un llenguatge profundament abstracte i geomètric, on la línia, el color i recentment el volum, intervenen de manera constructiva el seu entorn vital.

Alguns dels seus referents han estat les abstraccions de František Kupka, les geometries de Víctor Vasarely o les formes geomètriques, lineals del constructivisme rus. La seva inspiració, però, prové de les petites coses de La nostra realitat quotidiana, com els mosaics àrabs, l’arquitectura deconstructiva i les construccions de fusta per a nens tipus trencaclosques.

L’obra d’OVNI ha estat exposada a nombroses fires i galeries europees i americanes i apareix en múltiples publicacions de referència sobre l’art urbà.

Web de l’artista: https://taratiel.com/web/

XXSS:
https://www.instagram.com/annaovni/
https://www.facebook.com/taratiel.art/

 

Mònica Rikic: Granollers, instal·lació

(Barcelona, 1986)

El Museu de Granollers acull l’exposició de Mónica Rikić, “Artefactes”, on l’artista reflexiona al voltant de l’alteració de les relacions tradicionals de l’art, revelant la influència de l’ús de les noves tecnologies en la manera que tenim d’experimentar l’art  i la vida.  En ella, el contingut de les obres és tan important com el contenidor tecnològic que les suporta. Així mateix passa amb la relació artista-públic-obra, la qual és líquida i mutable.

L'exposició de Mónica Rikic al Museu de Granollers es pot visitar fins al proper 29 d'abril

L’exposició de Mónica Rikic al Museu de Granollers es pot visitar fins al proper 29 d’abril

Mónica Rikić és una artista de noves tecnologies i programadora creativa. Centra la seva pràctica en el codi, l’electrònica i objectes no digitals per a crear obres interactives, normalment emmarcades com jocs experimentals que van més enllà del propi joc. Des d’enfocaments educatius a experimentacions sociològiques, el seu interès resideix en la des- jerarquització de les relacions tradicionals en l’art. Amb els seus projectes he participat a Ars Electronica, FILE, Japan Media Arts Festival i Sónar I+D, entre d’altres, i realitzat residències a TAG Montreal, dins del programa EMARE a QUT (Brisbane) i Ars Electronica Futurelab.

Ha realitzat residències artístiques a institucions d’arreu del món collint premis i nominacions pels projectes desenvolupats i sovint imparteix xerrades sobre les noves vies de l’art digital. Les seves peces han estat exposades a galeries, museus i universitats de Japó, Alemanya, Estats Units, Brasil, Xile, Itàlia, Canadà, Austràlia, Estònia i Espanya.

Web de l’artista: http://www.monicarikic.com/
XXSS:
https://www.instagram.com/monicarikic/
https://www.facebook.com/moni.rikic

 

Aïda Gómez: Mataró, instal·lació

(1981, Madrid)

procés de preparació del projecte d'Aïda Gómez a Mataró

procés de preparació del projecte d’Aïda Gómez a Mataró

Glass Path: segons Aïda Gómez, el recorregut que han de fer les dones per arribar assolir el mateix reconeixement que els seus companys homes és un camí de vidre, laberíntic i complexe. Basant-se en aquesta idea, l’artista realitzarà una intervenció al carrer de la Riera, a Mataró, on plasmarà aquesta realitat a través de dos recorreguts diferenciats per gènere.

Treballant amb jocs de llenguatges, mots encreuats i la substitució dels codis socials en el nostre entorn quotidià, Aïda Gómez busca una forma de capturar i desafiar la visió dels vianants per desconfigurar la realitat urbana i dotar-la de nous sentits, sovint irònics i desenfadats. La seva tècnica abarca multiplicitat de materials, instruments i combinacions d’elements diversos creant un univers propi construït amb posters, fils, teixits, cartells publicitaris, enganxines, peces de Tetris i qualsevol objecte que subverteixi el status quo de l’entorn urbà.

La seva obra s’ha exposat a festivals i galeries d’Holanda, Anglaterra, Espanya, Polònia, Alemanya, Colòmbia i Portugal. L’artista ha realitzat diverses residències artístiques de prestigi internacional.

Web de l’artista: http://www.aidagomez.info/

XXSS:
https://instagram.com/aidagomz
https://www.facebook.com/aidagomezinfo/

 

PEDRA: Girona, instal·lació
Fotografia Albert Pons

Fotografia Albert Pons

El duet artístic Pedra realitzarà el 22 de juny una intervenció artística a Girona (Plaça Pou Rodó) . Es tracta d’una intal·lació lúdica i contemplativa, de l’univers dels mòbils cinètics, inspirada en l’evolució de l’ús de la paraula bòlit, fent referència al nom del centre d’art contemporani de la ciutat de Girona que acull la intervenció. Les diferents peces que composen la instal·lació conjuguen les arts tèxtils, el moviment i la música i generaran una interacció amb el públic.

PEDRA és una companyia de direcció d’art i vestuari, creada per Marina Pujadas i Sofía Zunino l’any 2015. Exploren els llenguatges de l’art a través de les posades en escenes, creant universos visuals i conceptuals carregats de força estètica.

Marina Pujadas (1983, Barcelona), estudia Audiovisuals i Disseny d’Indumentària. Entre el 2009 i el 2014 transita per tallers de París i Barcelona, combinant moda, ballet, teatre, dansa i cinema. El seu desafiament creatiu és trobar l’equilibri entre la geometria, l’estructura i la matèria orgànica.

Sofía Zunino (1983, Buenos Aires) es forma simultàniament en Vestuari Escènic i Disseny d’Indumentària, estudis que finalitza a Barcelona. Del 2009 al 2015 treballa entre dansa, teatre i disseny i obre les portes del seu taller a propostes escèniques. El color, els teixits i la composició visual són el seu objecte d’estudi i el seu llenguatge d’expressió.

La Sofía i la Marina es retroben el 2015 per fer el videoclip de Joan Miquel Oliver i naturalment neix PEDRA.

Web de les artistes: http://pedra.org/

XXSS:
https://www.instagram.com/pedra.pedra_
https://www.facebook.com/www.pedra.org/

 

MINUSKULA: Sant Cugat del Vallès, pintura mural

(Donosti, 1980)

 

L’obra que Minuskula ha creat a la Casa de Cultura de Sant Cugatque ens parla dels obstacles i dels esforços que ha de superar la dona. L’artista basca utilitza com a metàfora visual les carreres d’obstacles contextualitzant l’obra en la ciutat que l’acull, Sant Cugat del Vallès, localitat que ha estat nomenada ciutat europea de l’esport al 2018.

Mural de Minuskula a Sant Cugat del Vallès. Foto de Marc Quevy

Mural de Minuskula a Sant Cugat del Vallès. Foto de Marc Quevy

María López, Minuskula, és una artista especialitzada en lettering, il·lustració i muralisme. Originària de Donosti, País Basc, actualment viu i treballa a Barcelona com a artista visual i directora d’art. La seva obra contempla una àmplia varietat de formes, des de la il·lustració i el disseny gràfic fins a murals de gran format.

És cofundadora de l’estudi gràfic Reskate Arts & Crafts i la seva obra es pot veure a ciutats espanyoles i europees.

Web de l’artista: http://www.minuskula.net/

XXSS:
https://www.instagram.com/minuskula/
https://www.facebook.com/minuskuladesign

 

LULA GOCE: Vilanova i la Geltrú, pintura mural

(Baiona, 1976)

L’obra de Lula Goce tendeix a aprofundir en l’íntim a partir del que és públic, acions solitàries vinculades a la natura, que mostra en les façanes, al carrer, exposats a la mirada de vianants i curiosos. La ciutat de Vilanova i la Geltrú (la Façana del Centre d’Atenció Primària Jaume I) acull una obra mural seva  que respira aquest esperit de retorn a la natura i d’una certa mirada introspectiva cap als móns interiors. Un treball que dialoga  i conviu amb l’espai urbà al mateix temps que ens evoca a la naturalesa, transmetent una cura cap a allò natural com a  via d’una vida més plena i feliç.

Mural de Lula Goce a Vilanova i la Geltrú. Foto de Crispetes Pictures

Mural de Lula Goce a Vilanova i la Geltrú. Foto de Crispetes Pictures

L’artista troba en la seva feina una fusió de diferents disciplines encaminades cap a una recerca que aprofundeix en allò més íntim per poder trobar allò que hi ha d’universal en l’individu. La base crítica, a vegades satírica i còmica, a vegades, més directa i mordaç, és una constant en la seva obra, a través de la qual l’artista allibera el criticisme envers la societat de consum i la construcció de la identitat individual dins d’aquesta societat.

Lula Goce és una de les muralistes més cotitzades i consagrades a nivell nacional i ha participat en nombrosos festivals d’art urbà de renom a Europa, Nord Amèrica i Amèrica Llatina. Ha exposat la seva obra en exposicions individuals i col·lectives de centres culturals com la Casa de las Conchas de Salamanca, Matadero de Madrid, el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, el CCCB també a Barcelona o el Museu Diego Rivera de Guanajuato, Mèxic.

Web de l’artista: www.lulagoce.com

XXSS:

https://www.instagram.com/lulagoce/
https://www.facebook.com/lulagoce

 

 

 

El projecte Womart

Womart neix amb l’objectiu de donar visibilitat i reconèixer el talent artístic de les dones creadores, fomentar la presència d’aquestes en el camp de l’art urbà i afavorir la seva professionalització en resposta a la manca de paritat real als circuits de les arts visuals.

Algunes dades per il·lustrar-ho: es dona la paradoxa de que tot i que més d’un 70% de les estudiants a les Facultats de Belles Arts espanyoles són dones, la seva presència posterior als circuits de l’art és molt limitada. Només cal fixar-nos en algunes dades per corroborar-ho: de les 177 exposicions individuals del Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo, que agrupa les millors galeries espanyoles, només 34 van ser d’artistes dones (exposicions celebrades entre desembre 2008 i febrer 2009). El sector museístic segueix la mateixa tendència de les galeries ja que de totes les exposicions individuals celebrades en 22 centres d’art contemporani entre 1999 i 2009 només un 9,4% es van dedicar a artistes dones. Si mirem la realitat de Catalunya, la situació no millora tal i com apunta el 4t informe de l’Observatori Cultural de Gènere realitzat amb la col·laboració de Mujeres en las Artes Visuales. L’informe analitza la presència de la dona en les exposicions realitzades per 10 grans centres d’art de Barcelona entre el 2011 i el 2015 (ambdós inclosos) i sentencia que només el 14% de les exposicions van ser dedicades a dones artistes.
La iniciativa Womart sorgeix en resposta a aquesta realitat i vol explorar la relació de la feminitat, el gènere, la dona i l’art, generant un discurs que reflexioni sobre aquest apecte des de les diferents disciplines artístiques, els estils, tècniques i sensibilitats individuals de les deu artistes participants, que han estat escollides per al projecte per l’exel·lència del seu treball, independentment de la seva trajectòria i reconeixement professionals.

Amb el projecte a les 10 ciutats de la Xarxa es pretén explorar la relació de la feminitat, el gènere, la dona i l’art, generant un discurs que reflexioni sobre aquest aspecte des de les diferents disciplines artístiques, els estils, tècniques i sensibilitats individuals de les 10 artistes participants, que han estat escollides per al projecte per l’excel·lència del seu treball, independentment de la seva trajectòria i reconeixement professionals. Sota el marc conceptual que proposa el projecte, cada artista va generar el seu propi discurs, amb tota llibertat creativa i interpretativa.

Womart fou el projecte guanyador del Concurs de Comissariat impulsat el 2017 pel Consorci Transversal Xarxa d’activitats culturalslogo petit rebobinart Rebobinart és una associació especialitzada en el desenvolupament de projectes socials a través de l’art urbà de qualitat, posant-lo al servei de la societat a través de la creació de projectes que s’arrelen en el territori, que aporten un valor afegit a l’espai urbà i que generen una nova via de comunicació amb la ciutadania propiciant l’esperit crític i transmetent missatges de caràcter social en cadascun dels projectes generats.

Per a més informació sobre el Concurs de Comissariat i per consultar-ne les base, cliqueu en aquest enllaç

 

 

 

Womart és un projecte impulsat per  Transversal gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.cultura_c3

 

 

 

 

 

 

 

 

Go top